Idees clares, titoles llargues

Flamantes amigas,

Aquesta nit tenim una cita... a saber:

Un lloc => FLAMANT
Un carrer => Enric Granados, 23 (entre Aragó i Consell de Cent)
Una hora => 21:30
Una reserva... => a nom de CHUPIS!!!!!

Que no nos pare nadieeeeeee!!!!!

PS: la Montse (alias Mata Hari) no pot venir, té un sopar de feina a Los Tres Molinos, per aquella a qui no li soni de res, és allà on vaig fer la comunió!!

Mil petons,


Ahir teníem sopar de chupis. Aquesta de més amunt era la convocatòria.

Un dia la Sílvia va comentar que seria una bona idea que recuperéssim les agendes de BUP i COU, aquelles que suposadament utilitzàvem per apuntar “Fer deures de mates”, “Llegir Revolució russa per dijous”, “Comprar llibre Machado”. Doncs no, nosaltres les utilitzàvem per fer veritables declaracions d’amistat, comentar entre vàries els nostres amors consumats o no, planejar si fèiem campana i per on ens escapàvem i tantes altres coses que vistes de lluny (o sigui, deu anys de distància) sonaven d’allò més repel·lent. Ja ens ho deien, ja... las pijas de letras! Jajaja!

Va haver-hi, però, una de les frases que té encara vigència. De fet, quan la va llegir la Gemma en veu alta i amb una entonació adient, no vam poder parar de riure. La frase: TOTS SÓN IGUALS, PERÒ NO TOTS LA TENEN IGUAL. IDEES CLARES, TITOLES LLARGUES.

La sentència “Idees clares, titoles llargues” la trobo brillant, sobretot quan penso que qui la va dir tenia llavors 17 anys. Evidentment això va desencadenar una conversa d’aquelles que es cataloguen com “de noies”. I és que, segons diuen, al món una es troba de tot! ;)

Tot aquest post per dir, en definitiva, que això de quedar amb les chupis, ja ho he dit en algun altre post, és una droga que m’encaaaaaaaanta, m'anima, em fa oblidar tot. Ho diu la Gemma constantment: “Quedar amb les chupis és sempre garantia d’èxit”. I tant, Gemma! Idees clares, titoles llargues!