J'adore!

Semblarà una sentència de persona de cinquanta anys, però què voleu que us digui... no hi ha res millor que un cap de setmana tranquil. I sobretot, en bona companyia. De fet, no hi ha res millor que sortir de casa un dissabte per anar a dinar i no tornar-hi fins tard a la nit, sense tenir res planejat, i simplement anar fent. Perquè no hi ha res millor que seure davant de Santa Maria del Mar a dinar, a una terrasseta, i veure els convidats d’un casament passar. Perquè no hi ha res com quedar-se enganxada a la cadira per veure arribar la núvia i poder criticar el vestit i el pentinat amb tots (nois i noies, no només noies, eh!) els de la taula. Perquè aixecar-se i dir “On va où maintenant?” i respondre “A passejaaaaaaaar”, sense res a fer en tota la tarda, mola. Perquè que s’incorpori algú a mitja tarda i es decideixi anar a fer una xocolata a la Dulcinea (el dia abans vaig passar una molt bona tarda a la Xicra!) és encara millor. Perquè les converses sobre la qualitat o no d’una foto de portada d’El Periódico de dissabte ens van fer riure una bona estona. I no hi ha res millor, a més, que buscar un llibre i trobar-lo, i tenir ganes d’arribar a casa per encetar-lo. Perquè començar el dia amb un dinar de tapeo i acabar-lo amb una Moritz (em declaro fan d’aquesta cervesa) és un luxe. I rematar-ho amb un bon esmorzar diumenge al matí, no es pot dir cada dia! ;)

Llàstima que l’encostipat em va aixafar la tarda i la nit de diumenge....