dissabte, d’abril 21, 2007

La vida en un fotograma

El meme de les pelis. La chupi Gemma me'l passa i jo el responc amb molt de gust!!

Peli preferida: sens dubte, la saga d'El Padrino. Formidables tots, sobretot de Niro, of course (quina obsessió em va pillar amb aquest home, tu! És que el veia atractiu i tot, ja em diràs tu...).

La pitjor peli que he vist. Per proximitat en el temps, la que vaig veure divendres, Tú la letra, yo la música, que amb aquest títol poc pots esperar... Definitivament que surti el Hugh Grant no és garantia de res.. vaya chasco. Que per cert, aquest home s'ha fet gran! Però quin somriure!

Peli preferida de la infància. Mary Poppins. Amb aquella pel·lícula flipava! Realment creia que d'aquell bolso hi podia sortir qualsevol cosa... quina gran dona! Era la Supernanny en essència. Per cert, m'encanta la suppernanny! La britànica, clar.

La pel·lícula que més cops he vist. Sóc bastant obsessiva... Quan m'agrada una cosa, és un non stop. ;) Cuatro bodas y un funeral. Formidable la història d'amor, el grup d'amics, els diàlegs,... no em canso de veure-la!

La peli amb què més he rigut. Sense pensar-hi massa, em ve al cap Bridget Jones's Diary. La primera i la segona, que vaig anar a veure al cine el dia de l'estrena com a fan incondicional d'aquesta treintañera que fuma, beu i et parla de tu! ;)

La peli amb què més he plorat. Amb Mi vida sin mí vaig plorar una bona estona. Quina història, tu!

La peli que em fa ballar/cantar. Coincideixo amb la Serra: West Side Story. Jo volia ser molt la Maria, i tenir el meu Toni. I la meva colla d'amics de Puerto Rico, que ballen pels terrats, es barallen super coordinats amb els Jets i són tots tan morenos i tan guapos!

La peli amb què m'he sentit enamorada. Une liaison pornographique. Malgrat el títol, és una història d'amor en tota regla, i el fet que el prota sigui el Sergi López ajuda a que m'enamori d'aquesta relació cada cop que la veig.

La peli amb què he passat més por. Jack Nicholson a El resplandor em va fer patir durant i uns dies després de la peli. Quina angoixa! Però què xula!

La peli amb la que més he retirat la mirada de la pantalla. Les de l'oeste! En general, perquè m'avorreixen. Retirar la mirada per dormir, vaja.

La peli que m'ha fet veure que el cine pot ser alguna cosa més que un entreteniment. Doncs mira, La vida de los otros. El cine és tenir memòria de coses que van passar i que tant de bo no haguessin passat.

La peli que parla sobre mi (però ningú no ho sap): Si no s'ha de saber, millor no dir-ho, no?

El millor principi d'una peli: Amélie. Principi màgic per una peli màgica. Les coses que li agrada fer a l'Amélie, tipus trencar el sucre cremat de la crema catalana. La música de fons de la peli ajudava a l'atmosfera idílica.

El millor final d'una peli. El final de Match Point el vaig trobar de geni, per treure's el barret. Em va agradar la història, em van agradar els personatges i, el que he dit, em va entusiasmar el final

Millor frase de película. No és la millor, però m'ha vingut al cap aquesta:
¿Abogado? Abogadoo... ¿estás ahí? Abogadoo... Sal ratita, quiero verte la colita. Robert de Niro, super dolent, buscant revenja, amenaçant Nick Nolte a El cabo del miedo. Quina por aquesta frase dita per ell!

Quevedo i Amat!! Us passo el repte!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

jo sí sé quina és la peli que parla de tu... ;)

Nadia ha dit...

Quina putada chu! Ayst, a veure quan trobo una estona!

Cesc Amat ha dit...

Cris!

Osti, aquest no sé pas si el faré, tinc una memòria pèssima pel cine, i em costaria moltíssim! Aviam..

records!!
(veig que a bcn es presentarà tb l'Informe de la Democracia en España d'Alternativas, està bé, l'altre dia vam anar a l'acte a Madrid, al Círculo de Bellas Artes, el Maravall va destrossar dialècticament el Zarzalejos de l'ABC, llàstima que no hi serà a bcn. Molts dels autors de l'Informe són gent de la March).

Motenai ha dit...

Si no es diu "abogadoooooo" amb veu de De Niro, no es el mateix xD