Desconnexió

Ahir ho parlàvem amb l'Hèctor i el Cristian. Cada un o dos mesos quatre dies seguits de festa haurien de ser obligatoris. La veritat, m'ha anat molt bé aquest pont per descansar, tot i que finalment no he parat tant per casa com volia. He desconnectat taaaaaaaaaaaaaaaaaaaant!!

Divendres de relax, dissabte marujo al matí, al teatre a Esparreguera al vespre, una copa a la nit, diumenge familiar (sense teatre finalment), dilluns a Sitges (Quevedo, quicaaaaa...), dimarts Montseny... No faig més que pensar en les vacanes, en la nostra ruta Somontano del mes de juliol i en una possible visita a Madrid!! Que treballar dignifica?!! Jo, què voleu que us digui, quan més dignificada m'he sentit aquests últims dies va ser a la terrasseta d'un bar a Sitges, amb un cafè amb gel i prenent el sol, sense poder deixar de dir "Aiiiii, això és vida, eh!". M'agrada Sitges... feia anys que no hi anava (des de les nostres festes majors per allà, recordes Gemma?!!), i tot està igual. Avui torno al Montseny després també de molt de temps. Segur que també està tot igual. Com diria el Joan, canviar-ho tot perquè no canvïi res... ;) (que basta ya, per cert!)

(ara que me n'adono, aquest seria un post una mica "per obligació", d'aquells que no dius res, però t'hi sents obligat després de tants dies sense escriure... perdoneu-me, en vindran de millors, segur!)