Ahir també vaig saltar del sofà en veure que a dos minuts per acabar la pròrroga l'Espanyol empatava el partit tot i jugar amb un menys. Jo, antiperica de sempre, vaig ser ahir seguidora de l'Espanyol por una noche (sin que sirva de precedente!!!). No volia veure el partit. No m'interessava... però mira, m'agrada el futbol, i m'hi vaig enganxar, des del primer minut fins al final. I vaig disfrutar, tu. I, el més sorprenent, vaig passar d'anar amb el Sevilla a la primera part a desitjar amb totes les forces que guanyessin els pericos. No va poder ser. I em va saber molt greu, de debò...
Lo dicho, avui fa un any de París. Ja ho deien, allò de "sempre ens quedarà París"... perquè vete a saber què ens quedarà aquest any!
4 comentaris:
Bones Cris, me n'alegro que disfrutessis d'un partit de l'Espanyol però llàstima d'un final tan cruel.
Serà que la UEFA no està feta pels periquitos? Hauriem de mirar cap a la Champions?
Que tremolin els culés que arriba l'Euroeppanyooool!
Estimada Cris,
Com a bon Viver, vaig anar amb l'Espanyol encara que sabeu que per mi el primer equip és el Barça.
T'asseguro que a Can Ayma es va saltar molt amb el gol de'n Jonathan.
També vaig recordar imatges de fa un any. El meu company de pis anava dient que ja no s'hi podia fer res amb el 1 a 2 i jo vaig creure en el miracle, ara bé, valia la pena marcar aquell gol per perdre després als penalts?
Per sort ara toca la Lliga del Barça que pronostico celebrarem el cap de setmana que ve.
Jo sóc del Barça. Bé, de fet el futbol me la pela molt, però sóc del Barça per tradició familiar i pel que vull creure que representa.
Tot i això, ni per un segon vaig dubtar a desitjar la victòria de l'Espanyol, que per mi és, simplement, un equip de BCN, un equip català. Em sap greu que perdés a Glasgow.
Eii, com mola això que per un dia gairebé tothom fos de l'Espanyol!
a veure si dura algun dia més i podem celebrar més títols.
Per cert amic Kriki, va marcar en Jonathas no el Jonathan.
Publica un comentari a l'entrada