Imaginem una situació hipotética. Ara per ara, molt hipotética o, més aviat diria, impossible. Em caso. Fa un any (que dius, cal??? ...) que estem preparant tot el sarao que comporta el casament i de sobte, una setmana abans del gran dia, m’entren els dubtes. Qui diu una setmana abans, dius dues, eh! El cas és que aquí a la Buil li entren totes les pors possibles del món mundial perquè, apareix “l’home de la meva vida” (¿?), una història del passat que sempre has volgut tirar endavant i ara diu que vol estar amb tu.Què feu??
- Matins. anul·les la boda, amb tot el que això suposa, però optes per ser sincera amb la teva parella
- Matins. et cases, fas com si res, i després ja es veurà com van les coses.
Aquest ha sigut un tema de debat apassionat a la feina aquest matí.
Jo ho tenia claríssim. Primer, si mai dic un “sí, vull”, crec que estaré 99% segura que em vull casar amb aquella persona. Tot i així, si m’entressin els dubtes a última hora, perquè algú del passat em fa trontollar els esquemes, què faria? La meva postura (i la de la Mireia, una companya) ha estat clara (versus la resta de companys/es): em menjaria amb patates els meus dubtes i pors, tiraria endavant amb el casament (i tant!), apechugaria amb la decisió que vaig prendre dient que “sí vull casar-me amb tu”, i si més endavant decideixo separar-me doncs em separo. Desfer tot el tinglado d’una boda?? Uffffffff, quina mandra! Tiro endavant i ja es veurà, no? I l’amor del passat que diu que ara vol estar amb mi, pues puerta! O no, jo què sé... però plantar algú a l’altar o una setmana abans és lleig. De les coses més lletges que hi ha.
Per l’altre bàndol, en canvi, és qüestió de ser sincer amb l’altra persona, peti qui peti. Jo, en canvi, crec que la sinceritat està sobrevalorada i, molts cops, no cal. Sobretot en tema parella. (Pam!). Amb els amics, sempre.
Aquí, a la feina, estem en plan enquesta. Què faríeu??? Esperem les vostres respostes! :)
Aquí, a la feina, estem en plan enquesta. Què faríeu??? Esperem les vostres respostes! :)
5 comentaris:
?????????????per favor??????????des de tarragona, reclamo informació exhaustiva al respecte!!!!!!!!!!!!!!!
S'hi val: "no en tinc ni p*ta idea"? És que, enten-me, imaginar-me casant-me és com... jiji... és com... hahahaha!!! I que, a sobre, una setmana abans aparegui "ell", l'"ell" que em va trencar els esquemes temps enrere i... jijiji... juasjuasjuas!
PS: Hola Mariona!
Familia Llort-Orellana... he dit que era una situacio hipotetica, tirant a impossible!!! Ara per ara, clar! En tot cas, que NO EM CASO, Marionaaaaaaaaa! Que quan em casi t'ho dic, burra! No ho sabries via bloc! I, evidentment, estareu tots tres convidats!!
Familia Porta, mai se sap! Nunca digas nunca jamas, rei! Eh! Que la vida dona mooooooooltes voltes!
Tranquil·la, les històries del passat són històries del passat. Segundas partres... Molt millor casar-se i mantenir un lio tòrrid amb el del passat. On vas a parar!
Hola! Jo arribo tard a l'enquesta (la història de la meva vida), però en qualsevol cas voto (que m'agrada molt votar, opinar i respondre enquestes telefòniques) dir la veritat i engegar el casament a rodar, sense cap mena de dubtes. STOP!
Publica un comentari a l'entrada