Avui mateix un amic m'ha dit que a veure si actualitzava el blog més sovint. "Fa massa dies que no escrius res", m'ha comentat. "És que em fa una maaaaaaaaaandraaaaaaaa", li he respost. Doncs sí, estic passant un petit període de parèntesi en què escriure tot el que em passa pel cap se'm fa una muntanya. Tot és posar-s'hi, suposo!
Després d'uns dies d'inactivitat física i mental absoluta, el meu cap l'ocupa una despedida de soltera. Sí, sí... la gent es casa!! Déu, com ens fem grans! Només us dic que d'avui en un any ja tinc programades 3 bodes, i segur que alguna més caurà. La gent continua casant-se. Això sí, d'aquests tres casaments, només 1 serà per l'església. Sigui d'una manera o de l'altra, casar-se són "palabras mayores", almenys per mi. Per d'altres és la hipoteca. Jo...què voleu que us digui: tot i que al meu voltant aquestes paraules comencen a sovintejar, a mi em queden mooooooooooooolt lluny. Això sí, tot i que de vegades se m'escapi un "jo no crec en el matrimoni", em sembla que sí vull casar-me. Quan tingui amb qui, on i quan, us ho diré. De moment, però, yo a lo mío!
Com deia, els preparatius del comiat de soltera (vaya, la despedida) de la Laura estan força avançats. Sembla que ens quedin moltes coses a fer, però crec que els temes importants ja els tenim lligats (casa rural a l'Armentera, caiguda lliure a Empuriabrava, i sopars i festes vàries). Ens queda organitzar alguns jocs i fet, tu! No ens estressem, nenes, que tot sortirà bé!!
Que qui és la Laura?! Aquí la teniu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada