(Ferran, per la teva salut mental i fisica, millor no llegeixis aquest post!) ;)
Surto de la feina i entro en una botiga de roba al centre. Miro i remiro i escolto la conversa entre una noia que hi ha anat a deixar el CV i l'encarregada.
- He trabajado en varias tiendas, y soy buena tratando a los clientes. Tengo experiencia en caja tambien. Soy de padre suizo y de madre española. Hablo franc´´es, aleman, ingles y español. En lo unico que fallo es en el catalan, que entiendo pero no hablo, porque llevo dos meses aqui. Pero ya me he apuntado a un curso que empieza a mediados de abril.
- Uy! El catalan! Tranquila, que no lo necesitas para nada!! Yo soy italiana, llevo 5 años aqui y no lo hablo y a penas lo entiendo. No lo necesitas para nada en Barcelona, de verdad. Tu tranquila!!!! Yo siempre le digo a la gente que me hable en español, que soy italiana y no tengo porque entender el catalan.
Que, Ferran, com se t'ha quedat el cos?!! (segur que no m'has fet cas i has continuat llegint!) ;) Fa rabieta, eh!!
dilluns, de març 31, 2008
divendres, de març 28, 2008
Deia Salvat Papasseit:
Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
¿On és l'espieta que l'amor ens priva?
Aquesta tarda al meu cap ressona, despres d'haver-lo rellegit ahir, El poema de la rosa als llavis. Deuen ser els efectes del curry... o potser del cava? Deu ser.
dimarts, de març 25, 2008
29 y subiendo!
Com em van dir, em queden (ara) 363 dies pels 30. Imagineu la de coses que puc fer en aquests dies!!!
Gràcies a tots pel fantàstic dinar i sobretaula d'ahir, per regalets tan pràctics i necessaris com unes sabates del Fun&Basics i una peli de Bardem, entre d'altres, per les felicitacions rebudes de totes bandes (de l'estranger i tot!! París-Vincennes, Berlín, Dublín, Bogotá, Hong Kong, NYC i fins i tot d'algun punt de l'Àfrica), pel brownie improvisat amb espelmeta de dissabte nit al Lia, restaurant que tinc a la meva llista de favoritos, per regalar-me un tango home-home encisador, per la jaqueta més bonica del món, pel dinar familiar a l'Agua, per la cerveseta amb la reportera más dicharachera del món mundial i pel post-cumple que farem amb les chupis aquesta setmana i la que ve a Sevilla (i olé!).
Seran uns 29 feliços. Com diem amb la Jové, "you know it and you love it"!
Gràcies a tots pel fantàstic dinar i sobretaula d'ahir, per regalets tan pràctics i necessaris com unes sabates del Fun&Basics i una peli de Bardem, entre d'altres, per les felicitacions rebudes de totes bandes (de l'estranger i tot!! París-Vincennes, Berlín, Dublín, Bogotá, Hong Kong, NYC i fins i tot d'algun punt de l'Àfrica), pel brownie improvisat amb espelmeta de dissabte nit al Lia, restaurant que tinc a la meva llista de favoritos, per regalar-me un tango home-home encisador, per la jaqueta més bonica del món, pel dinar familiar a l'Agua, per la cerveseta amb la reportera más dicharachera del món mundial i pel post-cumple que farem amb les chupis aquesta setmana i la que ve a Sevilla (i olé!).
Seran uns 29 feliços. Com diem amb la Jové, "you know it and you love it"!
dijous, de març 20, 2008
Parafrasejant (de frases i passejos!) ;)
Si la frase d'un dels nostres esmorzars va ser
Por favor! Quiero un poco de pasion en mi vida!!!
La del dinar d'ahir va ser, sens dubte
Nosaltres tenim amors no convencionals, Cris!
Amb la meva resposta
No, no, jo no tinc amor!
Durant la tarda ens vam centrar en els llibres, les biografies, i la frase va ser
Aquest home, l'any 44, el va dur al psiquiatra. Aixo era un monument d'home, per favor!!!!, amb una entonacio digna d'Empar Moliner.
La nit va acabar amb una gran conversa. Jo crec que la recordarem, aquesta conversa. Hi va haver frases estelars, que es resumirien en:
Total:
1. No hi ha un pam de net!
2. Tots som iguals!
I marxes cap a casa pensant que es taaaaaaaaaaaaaan facil donar consells, i tan dificil aplicar-te'ls!! Ayst! Mecachis....
Por favor! Quiero un poco de pasion en mi vida!!!
La del dinar d'ahir va ser, sens dubte
Nosaltres tenim amors no convencionals, Cris!
Amb la meva resposta
No, no, jo no tinc amor!
Durant la tarda ens vam centrar en els llibres, les biografies, i la frase va ser
Aquest home, l'any 44, el va dur al psiquiatra. Aixo era un monument d'home, per favor!!!!, amb una entonacio digna d'Empar Moliner.
La nit va acabar amb una gran conversa. Jo crec que la recordarem, aquesta conversa. Hi va haver frases estelars, que es resumirien en:
Total:
1. No hi ha un pam de net!
2. Tots som iguals!
I marxes cap a casa pensant que es taaaaaaaaaaaaaan facil donar consells, i tan dificil aplicar-te'ls!! Ayst! Mecachis....
divendres, de març 07, 2008
La niña de ZP!
És més guapa, més simpàtica i més tot que la que un tal Mariano diu portar al seu cap, a que sí?!!!
dimecres, de març 05, 2008
Reinona total!
Perquè avui m'han recordat que aquesta cançó és MAGNÍFICA! I amb l'actuació del Bosé, més!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
