divendres, de març 28, 2008

Deia Salvat Papasseit:


Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.
La seva cambra si em té enamorat!
¿On és l'espieta que l'amor ens priva?

Aquesta tarda al meu cap ressona, despres d'haver-lo rellegit ahir, El poema de la rosa als llavis. Deuen ser els efectes del curry... o potser del cava? Deu ser.

7 comentaris:

Gemma ha dit...

Doncs ja m'explicaràs...

Ferran Porta ha dit...

Això és una sortida de l'armari en tota regla? Altrament dit, ens has d'explicar alguna cosa, als teus fans?
Petonets, bon cap de setmana.

Cris ha dit...

Just playing!!

Bon cap de setmana, guapos!

Cris ha dit...

De fet, quan faig aquest tipus de posts es quan la gent deixa mes comments. Es una mica una provocacio, he de dir...

Anònim ha dit...

caram! no m'esperava Papasseit ;)
un luxe!
efectes del curry i del cava... de tot plegat. tu diràs! ;)
( firmat: l'anònim autèntic)

Anònim ha dit...

Nena, nena, nena, que te estás perdiendo... y no te puedes perder!!! Hauràs de començar a rellegir "Algo tan parecido al amor" (pero que no lo es). Ara bé, el poema de la rosa als llavis és preciós... (Signat: l'altre anònim)

Cris ha dit...

Anonim autentic: Tu diras!!!!!

Anomin l'altre: quan m'acabi els Mil dies amb PM m'hi poso!! Per cert, dia 1 presentacio a la Casa del Llibre!