divendres, de febrer 24, 2006

Si em dius adéu...

Mai no he estat fan teva, però t'he vist dos cops en concert i m'has fascinat. Per això, quan vas dir que marxaves vaig pensar que no em podia perdre el teu comiat. Ahir vas estar sublim. La teva veu en directe millora, i la música que t'acompanyava, espectacular. Vas fer que m'emocionés sentint-te cantar Itaca... Fins aviat, Lluís!

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.