dijous, de febrer 02, 2006

Manies, rareses...

La Nàdia, mi fiel seguidora de la blogsfera, m'ha llençat un meme on he d'explicar 5 de les meves múltiples rareses... sintetitzaré:

1. Mirar tropocientas vegades si he posat bé el despertador. Me'n vaig a dormir, poso el despertador a l'hora de sempre (07'25h), em poso dins el llit i apago el llum. Segons més tard, encenc el llum i miro si realment he posat el despertador. Comprovo... tot ok. Apago el llum. Tanco els ulls i penso "realment has posat bé el despertador?". Encenc el llum, comprovo i així unes tres o quatre vegades.

2. Quan menjo sopa, primer menjar el caldo i després el contingut. Sopa de galets, per exemple. Primer prenc el caldo i després els galets així, a palo seco.

3. Dutxar-me havent-hi algú més a casa. No m'agrada dutxar-me estant sola a casa... si la Sílvia, la meva companya de pis, està a casa i ha de marxar li dic "espera, que em dutxo en un moment". Si no hi ha més remei, doncs em dutxo i ja està, però em sento més segura havent-hi algú a casa... no sé si d'això en té culpa mon pare, que de petita em deia "pots relliscar, i llavors què?", o haver vist Psicosis unes quantes vegades...

4. Quan m'agrada una cançó, la poso seguida un cop rera l'altre. Els meus pares, pobres, han hagut d'aguantar molt. Quan em dóna per una cançó, sóc capaç de posar-la més de 10 cops seguits. Ma mare, que ja m'ha pillat la mania, em va regalar per Reis un CD amb una sola cançó, repetida 8 cops. És la que em té obsessionada ara mateix: Senza Fine, de Gino Paoli, que surt a la peli Mi vida sin mi. M'encanta, Déu!

5. Posar el mòbil en silenci. No sempre, però generalment sí. No només quan estic a la feina, o al cine, o en una reunió.... estant a casa, el tinc en silenci... Tinc comprovat que el mòbil i el so del mòbil m'altera. Tot i que això representi perdre trucades i haver de trucar jo després, ho prefereixo així. Sí, sóc rara, ho sé!

I fins aquí una mostra de les meves rareses. No envio aquest repte a ningú, perquè els meus amics passen del tema blogs... Bueno, sí! Hi ha una persona: no sé si a tu ja t'ho han llençat,
Eli... Si és que no, et llanço el repte! Explica'ns les teves rareses!

4 comentaris:

Nadia ha dit...

recordo quan vas tornar de Lyon que em vas posar una i altra vegada una cançó que jo no li trobava la gràcia: tombe la tombe la chemise??? o com s'esgrigui, jajaja! O... How much is the dog in the window, uau uau, I do hope the dog is no se queeeeeee... o com s'escrigui també, jajaja!

Cris ha dit...

Tombe la chemise! Gran cançó!!! Jajaja!

I do hope that dog is for sale!!!

Ja veus, els meu univers musical és molt ampli!

Elisabet ha dit...

apa nena ja he fet el post de les rareses! besitossss

Anònim ha dit...

a mi m'agrada duxar-me amb tu!