Sóc una persona a qui li agrada tenir les coses controlades. Prefereixo anticipar-me que no pas haver de reaccionar. Sóc de les que programa les coses i em considero poc amant de les improvisacions. Tot i admetre que molt sovint improvisar convida a l’èxit, el meu caràcter no pot evitar voler saber què faré, amb qui i quan amb una previsió si no malaltissa, sí controlada.
Ahir, tot i una certa previsió, el vespre el vaig improvisar. O millor dit, el vam improvisar. Sabia que se celebrava la Festa del Vi Novell als carrers Agullers, Consellers i Canvis Vells, al barri de la Ribera, a tocar de Santa Maria del Mar (tinc debilitat per aquesta església, tot i que he decidit que ja no m’hi vull casar, allà). En aquesta festa es presenten els primers vins de la collita de l’any de més de 40 bodegues, acompanyat de tapes de restaurants de la zona. Tot per 4 euros. Me n’havien parlat, i aquest any vaig pensar d’anar-hi. L’Hèctor i l’Edu eren els meus acompanyats. L’Ayma s’hi va afegir just al final, i la Clara no va poder venir.
Els carrers eren a petar. Hi havia moltíssima gent, de totes les edats. Vam arribar a quarts de vuit i es feia difícil avançar entre la multitud. Mica mica, tot i l’agobio inicial, ens vam deixar anar. Anàvem fent tasts dels diferents vins que teníem a la vora. Jo, en vaig fer de quatre o cinc, ara no ho sé. L’Edu i l’Hèctor, més. Començàvem a anar tocats quan vam trucar l’Ayma per proposar-li d’anar a sopar per allà. L’Ayma havia fet la feina tot solet i s’havia recorregut diverses paradetes provant uns sis vins diferents.
Estàvem accelerats. Totalment. Parlàvem compulsivament i rèiem a cada comentari. Decidim anar a “La paradeta”, on per 14 euros per cap vam menjar força peix. Menjàvem també compulsivament. Vam parlar de la Línia de Molt Alta Tensió i de sexe. Bàsicament, del segon tema. Estàvem “sueltos”, suposo. Uns més que altres. L’Ayma s’ho mirava des de fora i intervenia més de tant en tant. L’H i l’E, estaven a tope. Jo, me’n sortia com podia, entre riures, evidentment.
“Fem-ho més sovint, això d’improvisar aquestes trobades”, va dir un, assegurant que li havíem animat el dia, després d’una jornada dura a la feina. Doncs sí, fem-ho més sovint.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ara entenc l'sms d'ahir! Trobo que vas fer ben fet, aquestes coses són les millors per acabar-te de trobar bé. A mi em funciona :P
Nos debemos a la mala vida, Cris
Sopar i tot! M'haurieu hagut d'avisar!!!!!
I jo que em vaig quedar amb la recança d'haver-me entretingut i haver fet tard pels vins...
Hello chu!!!!
Nena, escrius requetelindo, que diuen els boludos d'aquí!!! Com està el chupis pis??? Molta activitat??? Je, je!! Bueno guapins records al primo i que res, que t'estimo molt chu!!! Petonets!!!!!!!
Quevedo, ja saps, tu me estás dando mala vida!
Clara! Ja et dic... va ser improvisat!
Chupi Siiiiiiiiiiiiiiil! Nenaaaaaaa! Diumenge matí, jo amb el meu pijama i el meu cafè amb llet aquí al chupis pis!!! Nena, quina ilu! No sé si llegiràs això... en tot cas, tranquila, que el chupis pis està ben cuidat, el tracto molt bé, i d'activitat, molt poca!! Ayst, el primo... quins nervissssssssssss! Dijous vam fer un sopar amb les chupis, super quiques totes... però faltaves tu... tot i que no ens feies cap pena, la veritat!
La teva iaia no ha trucat cap dia! Ole, ole! Super bé que s'ha portat, quica!
Bueno, petons i cuida't! Ens veiem en una setmana! Ah! Si tens lloc a la maleta, porta'm un argentino, tipo Ricardo Darín... Mmmmmmmmmmm!
Muaaaaaaaaaaaaa!!!!
Publica un comentari a l'entrada