dijous, de març 29, 2007

10 anys després!




2 comentaris:

Gemma ha dit...

Deu ser dur pels nous alumnes que tot estigui igual, però per mi é espectacular!! Que el Carles ens parli de la seva filla Berta així, d'entrada, és cruel. Que a la Montse de Lite se li (quasi) escapi la lagrimilla perquè "éreu un grup taaaaaan macuuuuu" és d'Òscar (per lo important i per lo actuat), que el Sellabona sigui el Sellabona del vídeo és un detallàs, però que la madre Conchita em demanés "chocolatinas para el Senegal" va ser lo millor! Sobretot quan la madre Concha li va dir "pero si ya nos mandan".Ay, madre, la avaricia rompe el saco...

Creieu que els deien Concha i Conchita per distingir-les, i sota quin criteri? Per jerarquia o perquè una és notablement més baixeta?

Què hi ha darrera les persianes del Saló d'Actes?

Estas y otras aventuras... d'aquí 10 anys.

Gemma ha dit...

La meva germana diu que no hem canviat gens en 10 anys, ni física ni (en el meu cas) psicològicament...